Club Ciclista Roses

Aquesta setmana us parlem d’una prova d’ultradistància que es va dur a terme del 23 al 26 d’abril. El pirata del Club va participar a la primera edició de la Race Across Spain, després d’haver participat cinc vegades a la seva homòloga francesa, tres en la categoria de 1.000 km i dos en la de 2.500 km. En aquest cas a Espanya només hi havia el recorregut de 1.000 km de Santander a Riba-Roja a València amb 14.000 m+ de desnivell acumulat, en un màxim de 84 hores.

Puigbert hi va invertir 77 hores i en destaca la bellesa del recorregut, molt inhòspit, on era complicat trobar menjar, perquè recordem que en aquestes proves d’autosuficiència, el corredor s’ha de buscar la vida des de la sortida fins a l’arribada, i l’organització només facilita un espai a la mitat del recorregut per a poder-se dutxar, dormir, menjar o carregar les bateries. En tot moment es fa un seguiment del corredor amb una balisa GPS per tenir-lo controlat i alhora saber que segueix el recorregut correctament. També es fa un seguiment de les hores de descans per evitar accidents, ja que és obligat a les 36 hores parar-ne un mínim de 4.

El ciclista va trobar per la varietat del recorregut i el moment de la temporada un clima molt canviant, des de molt fred als matins i a les nits, a calor extrema al migdia o un temporal de pluja i pedra que va enganxar d’imprevist al corredor rosinc en un lloc complicat per a trobar refugi al mig dels Camps de Teruel.

De les tres nits una va dormir fent bivac prop de Santo Domingo de la Calzada, la següent a la “base de vida” que l’organització va posar a Molina de Aragón, al kilometre 500 aproximadament i la darrera en un hostal d’Allepuz al kilòmetre 800, que el va permetre eixugar tota la roba i el material després de l’aiguat prop de Teruel.

Com sempre el ciclista agraeix la professionalitat i les ganes que hi posa l’organització per dur a terme una prova com aquesta amb les dificultats que comporten tenir a tants corredors en diferents punts del recorregut al mateix temps i l’experiència de la gent que hi ha al darrere ho facilita molt. També destaca la companyonia entre els participants que tot i que és una cursa, es recolzen uns als altres i al final en aquestes proves els adversaris solen ser els problemes que un quilometratge així imposa o les condicions climàtiques, la fatiga, accidents, les avaries, etc.

Ara és el moment en què tothom va preparant els seus reptes a les diferents marxes cicloturistes que sorgeixen arreu, o els propis reptes personals, per això ens trobem cada vegada més ciclistes als corriols, camins o carreteres.

Després de moltes setmanes de pluja i mal temps finalment sembla que ha arribat la primavera. Hi ha més hores de llum i la temperatura és molt agradable per tant, es donen les condicions ideals per practicar el nostre esport.